El pont vell

És el més antic dels ponts que actualment travessen el Llobregat. Salva el desnivell existent entre el carrer Regatell i la carretera B-402, de Guardiola de Berguedà a Ripoll. Aquest pont de singulars característiques, dóna al poble un segell de particularitat. Actualment té una sola arcada de grans dimensions. Alguns historiadors suposen que aquest pont constava de més d'una arcada. La volta de l'arc és de pedra treballada de manera irregular que, en girar per formar l'arc, es disposa en sardinell. La sola o caixa del pont baixa en dos pendents: l'un és pronunciat i es compensa amb uns graons que acaben en una escala que mena a la carretera; l'altre, molt més suau, enllaça amb el carrer del marge oposat. Presenta un paviment de còdols més petits que els dels murs.

La seva construcció data del segle XIV i l'última restauració es va iniciar l'any 1984 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. La intervenció va respondre a dos criteris: d'una banda, consolidar i reparar tots els elements malmesos al llarg del temps; de l'altra, una vegada fets els estudis d'investigació documental i arqueològica, dissenyar els elements nous que eren necessaris.

Els treballs s'iniciaren amb la construcció d'un mur esglaonat de formigó armat per reforçar el pilar esquerre i per evitar-hi l'impacte directe de les aigües. Com que es tractava d'un element nou, es va triar una forma i una textura que no n'amaguessin la cronologia. Paral•lelament es consolidaren els murs antics i es reconstruiren els panys que estaven descarnats, es referen les filades de còdols que hi mancaven i es va reforçar l'interior amb formigó. S'eliminà la vegetació que malmetia les estructures i es van netejar les voltes i els murs.

Finalment es rejuntaren els paraments i l'intradós de la volta amb morter de ciment i calç d'un color semblant al de les pedres. Un cop enllestits els treballs d'excavació arqueològica del paviment i dels ampits, es va cobrir l'estructura de la volta amb una llosa de formigó armat sobre una capa d'arena que protegia in situ les escasses restes del paviment medieval. Sobre aquesta llosa es col•locà un paviment nou de còdols, escalonats entre cada 100 i 150 cm al vessant dret i quasi pla a l'altre vessant, que reprodueix el tipus de paviment que tenia el pont després de la darrera actuació de final del segle XVIII. D'aquesta manera, la imatge assumida per tothom al llarg del temps no ha estat alterada amb la nova actuació.

Darrera actualització: 09.02.2015 | 12:47
Darrera actualització: 09.02.2015 | 12:47