|
 

Santuari de Falgars

Emplaçament

L'ermita de la Verge de Falgars està situada a la serra del mateix nom, a 1.288 metres d'altitud. L'horitzó és immens i espectacular: a tramuntana, la gran serralada formada pel Cadí i el Moixeró; a llevant, Montgrony, el Puigmal i els Rasos de Tubau; a migjorn, els boscos del Catllaràs, i a ponent, el Pedraforca, els Rasos de Peguera i Ensija. S'hi pot arribar per carretera asfaltada i dista set quilòmetres de La Pobla de Lillet.

Origen

Fou construït en un lloc anomenat Falgars (lloc de moltes falgueres). La primitiva ermita devia ésser d'estil romànic car en la porta hi ha la data de 1049. El 30 de març de 1120, els seus propietaris, Ramon i Eliardis, donaren aquesta església i l'alou amb tots els seus drets, que existien per la Cerdanya, Conflent i Berguedà, al Monestir de Sant Llorenç amb la condició que fos cuidada. Des de l'any 1255 i consten diverses donacions de Galceran de Pinós, i del cavaller P. De Bach. Des del 1288 és dependent de la parròquia de Sant Cristòfor de Vallfogona. El 19 de març de 1646 es posà la primera pedra de l'actual església sobre la porta es conserva la pedra clau amb data de l'església primitiva, de la qual encara existeixen restes de parets. El 1721 Antoni de Marimon, procurador de Fèlix de Marimon, Marquès de Cerdanyola, donà als administradors de Falgars els horts i uns terrenys al voltant de la capella per reomplir l'hostatgeria.

La imatge

És una imatge de principis del gòtic esculpida en alabastre. La primitiva desaparegué arran d'alguna guerra. La tradició explica com un bou i un pastor de Saus trobaren una imatge de la Mare de Déu enmig d'unes falgueres. Segurament l'havia amagat algun fugitiu de les guerres que assetjaven els pobles més grans i que obligaren als seus habitants a buscar recés a les muntanyes pirinenques. La Verge es mostra donant el pit al seu fill.

La cova

A mitja obaga de Falgars hi ha restaurada la cova i el lloc on es trobà la Verge primitiva que va ser portada al Monestir de la Pobla de Lillet fins que li fou edificada una capella al lloc actual. 

Els goigs

Són airosos en la seva melodia i es consideren dels goigs típics més antics. Ens van explicant la història de la troballa de la Verge i la salvació miraculosa d'un oncle i un nebot al riu Llobregat per la seva invocació de la Verge.

Festes i tradicions

Durant els segles d'existència, el Santuari de Falgars ha estat sempre un lloc de pelegrinatge, no solament per als poblatans i veïns de la comarca, sinó per a gent vinguda de terres llunyanes. Els poblatans s'arriben al santuari per a qualsevol motiu o esdeveniment (casaments, onomàstiques o per fer-hi una simple costellada).

La Festa Major del Santuari de Falgars es celebra, el 8 de setembre, diada de les Mare de Déus trobades, però l'aplec té lloc el diumenge més proper.

Última actualització 22.02.2015 | 04:21