Descripció general

Situació


La Pobla de Lillet està situada a la part nord-oriental de l'Alt Berguedà, a l'alta vall del riu Llobregat. El nucli de població ocupa la part llevantina de la vall de Lillet a 843 metres d'altitud, en la confluència del Llobregat, l'Arija i el Regatell. 

El municipi té una extensió de 51,32 km², i limita al nord amb Castellar de N'Hug, a l'est amb Gombrèn i Sant Jaume de Frontanyà, a l'oest amb Guardiola de Berguedà, i al sud amb els termes de Castell de l'Areny i Les Llosses.

Configuració urbanística


El municipi està format per quatre barris separats pels rius Llobregat i l'Arija: LA VILA, EL FIRAL, LES COROMINES I LA PLANA.

La Vila i la Plana són els més antics i segurament, es deu correspondre la seva edificació amb la del Pont Vell, molt probablement construït a finals del segle XIII o principis del XIV, amb tot, creiem que ja anteriorment hi devia haver en aquest indret, algunes cases.
Els carrers d'aquests dos barris són costeruts, tortuosos i estrets; a la vegada, li donen un aire romàntic i pagesívol. Les cases son totes de pedra i bastant altes. Es especialment significatiu el Verger i tota la part del redós de l'església, el carrer Castell i la rectoria vella, que era el lloc on hi havia el castell.

El barri de Les Coromines és del s. XVIII; és format per carrers paral·lels, amb cases no massa grans i molt estretes. El Barri del Firal és de construcció recent, i cal destacar que actualment s'han construït un seguit de cases unifamiliars.

Climatologia


La temperatura mitjana anual és de 12 a 14 graus centígrads. Les previsions pluviomètriques són d'una mitjana de 600 a 700 mil·límetres.

Té clima fred a l'hivern, a causa de l'enclavament i la situació pre-pirinenca. La vila és situada a una altitud de 843 metres sobre el nivell del mar i es troba envoltada d'altes muntanyes que romanen cobertes de neu bona part de l'any.

A l'hivern dintre de la duresa del clima, com ja hem descrit anteriorment, fa majestuosa la Vall, tota coberta d'un mantell blanc de neu i recs i rieres molt sovint glaçats; xemeneies fumejants i quietud sols torbada pel piulejar dels pardals.

A l'estiu té un clima suau. Durant les hores assolellades també pica fort, el sol, però els capvespres i matinades, així com les nits, són fresques i agradables. Al mig del dia, sota l'ombra dels arbres o a dintre de les cases, no hi fa mai calor, sempre es deixa sentir un airet agradable i rares vegades tenim la sensació de la suor enganxosa d'altres indrets. El clima és el del mediterrani d'alta muntanya.

Quan arriba la primavera la naturalesa d'aquestes contrades es desvetlla de la llarga letargia de l'hivern. Una gespa verda de color maragda que surt per tot arreu fa de reclam.

Per aquestes muntanyes i Vall, l'estiu és meravellós. Els conreus envolten la vila, amb els camps plantats, distribuïts en parcel·les no gaire grans, a causa de les vessants de les costes i carenes. Pels tossals i les deveses hi creixen les plantes i les bardisses s'hi fan espesses.

Acabat el mes d'agost, climàticament, es fa sentir ja la tardor. L'herba de les muntanyes i margeres es panseix i es torna groga; els fanassos es ressequen; l'única verdor que persisteix és la dels pins, dels boixos i altres arbres de fulla perenne. Les fagedes i rouredes canvien les tonalitats cromàtiques, les fulles es tornen de color ocres i vermelloses.

En aquesta època de l'any solen haver-hi nits clares i serenes.

Gastronomia


Que podem dir de la cuina de La Pobla?
Dins d'una cuina clàssica catalana d'interior, al igual que tota la cuina de l'alt Berguedà, és la cuina dels lents sofregits, de les intencionades picades, dels potents "alls i olis", de les suculents samfaines i de les herbes perfumades. Els nostres camps, corrals, rius i boscos ens donen la matèria prima que harmonitza la cassola segons cada estació.

Es una cuina autèntica, senzilla i allunyada de l'exotisme, els nostres productes tenen el gust del que són i que tant sovint s'obliden. El menjar que trobareu convida a seure a taula, a dialogar i a pair bé.

ELS BROUS:
Delicades sopes de fredolics i rossinyols o perfumades sopes de farigola. Sopes torrades amb mandonguilles, l'autèntica escudella barrejada i també mereix un esment especial l'escudella de blat de moro escairat, única a tot el principat.

DE L'HORT A LA CUINA:
De les nostres patates i cols, juntament amb una bona rosta de cansalada del coll, neix l'autèntic "trinxat", plat casolà que ja cuinaven les nostres àvies.
De les mongetes, que us en podem dir? Bullides, sortint de l'olla, i després fregides a la paella amb suc de cansalada amb un bon pam de botifarra; és el plat més universal, que a La Pobla es sol acompanyar, a la tardor, amb rovellons fets a la brasa.
Una amanida de xicoires collides als nostres més alts planells i moltes vegades quan just comença a desglaçar la neu.

LES NOSTRES CARNS:
Tant el xai com la vedella criats a les nostres pastures, la seva carn ens arriba a la taula ja mig amanida amb els aromes de muntanya.
El xai cuit a la brasa, i si pot ser a prop de Falgars, la vedella estofada amb els nostres rovellons o amb la llenega negra i blanca fent un llarg "xup xup" .

BOLETS:
Amb els bolets ens podríem allargar tant com volguéssim. Des de la senzilla truita de corrioles o mongetes amb fredolics, a la sofisticada i suculent crema de moixernons, passant per a qualsevol estofat de carn on els rossinyols hi posen el
seu flaire de bosc. Sense oblidar però, els apreciats rovellons i llenegues que combinen amb qualsevol plat.

PESCA I CAÇA:
Les nostres truites de riu, a la brasa, a la llosa o senzillament fregides amb un tros de cansalada al ventre o pernil del país, ens proporcionen agradables sorpreses si són acabades de pescar.
De les peces de caça que ens arriben a taula, en destaquem l'estofat de llebre i el civet de porc senglar, i en comptades ocasions el civet d'isard.

POSTRES:
Modernament l'artesania ha avançat molt per oferir-nos nous postres que barregen el bosc amb la rebosteria més sofisticada. Volem destacar el pastís de formatge amb gerds, les maduixes boscanes regades amb un got de moscatell, la mel i el mató que fan de l'estada en aquestes terres el més dolços records.

Darrera actualització: 27.07.2024 | 00:17
Darrera actualització: 27.07.2024 | 00:17