Flor de neu

Conta la llegenda que un dia de tardor, una noia de pell clara com la neu arribà des de Suïssa a la Vall de Lillet tot quedant enamorada dels seus indrets, de la majestuositat del Pont Vell, les sumes cabaloses dels rius vora la plaça dels nens, els camins serpentejants que menen cap a les restes enrunades del Monestir o el ventall cromàtic dels boscos del Catllaràs en plena temporada de bolets. També quedà prendada d'un vailet poblatà, formós hereu de casa pairal en hores baixes que pujava els ramats de vaques a la muntanya i les passejava pels grans prats que hi ha a l'alçada de Falgàs. Ella sempre l'esperava a la sortida del poble i feien camí plegats, menant pel camí dels Graus entre somriures, mirades, i alguna furtiva agafada de mà. Ell de seguida li trobà totes les gràcies i als seus pares li'n parlà, puix tot i no ser de casa bona la seva bellesa el tenia captivat.

El pare li arrufà el nas, ja que la mà del jove hereu havia emparaulat amb la d'una rica pubilla de ciutat que disposava de gran dot que els deixaria a tota la família ben emparats. Ell, a despit s'hi veia obligat, doncs el ramat cada any minvava i veia que el futur no podria assegurar. Partir a l'exili o morir de fam, aquest n'era el debat que dia rere dia a l'orella li anaven burxant, incidint en el futur del jove i amb ell, el de la seva sang.

Tanmateix el seu cor ja l'havia entregat una nit de lluna plena a la nina blanca, prometent en un atac de rauxa que hi seria casat, i que si calia, deixaria el mas i fugiria amb ella nord enllà.

Ella en prengué la paraula, acordant que passats quinze dies es trobarien a dalt prat, amb farcell a l'esquena i un futur sols ple d'amor per endavant.

El pare que ja s'ho ensumava a la porta li barrà el pas, amenaçant amb la daga llarga si no li feia cas. L'hereu armat amb la valentia de l'orgull el gosà desafiar, i un cop la discussió fou engegada, crits, empentes, cops i renecs precediren una certera estocada que deixà malauradament el vailet per a soterrar.

Desconeixedora dels esdeveniments la jove de cara blanca encara espera al seu estimat, convertida en petita flor de neu enmig dels prats del Catllaràs.

Albert Prat i Cardona - Sant Jordi 2022 - La Pobla de Lillet

Format PDF: Flor_de_neu.pdf