|
 

Monestir de Santa Maria de Lillet

Monestir

Monestir de gran importància per a l'Alt Berguedà. L'església, d'estil romànic i planta de creu llatina, ha sofert moltes reformes, la més amplia de les quals es féu el segle XVIII. Hi ha un remarcable claustre de planta quadrada, una mica posterior a l'església, exemple típic de claustre rústic.

L'antic monestir es dreça a uns dos quilòmetres, vers llevant, de la Pobla de Lillet, en una situació privilegiada a la falda d'una muntanya, envoltat de prats i conreus. Li fa costat una masia i a poca distància té la capella romànica de Sant Miquel de Lillet.

El 17 d'abril de 819 s'anomena el Monestir en l'escriptura de la venda de la casa de Montclús.

L'any 833 es va consagrar la primitiva església dedicada a Santa Maria, Sant Pere i Sant Joan del Castell de Lillet. Poc abans del 1086 s'hi va establir una petita comunitat canonical formada per un prior i cinc canonges agustinians. La vitalitat de la parròquia va ser molt intensa durant els dos segles següents, fins que el 1356 es construí una nova església a la veïna Pobla, i Santa Maria va perdre part dels seus feligresos i dominis eclesiàstics. Malgrat això la canònica conservà una important activitat fins que va ser secularitzada el 1592 i en restà una comunitat de beneficiaris sota el paborde, càrrec que, com la parròquia, es mantingué fins al segle XIX.

La llarga història del monestir es posa de manifest en les seves complexes ruïnes. L'església va ser edificada majorment durant el segle XI i està formada per una sola nau amb un ampli transsepte. La capçalera, més tardana, consta d'un absis central i d'una absidiola al sud. Durant el segle XIV es va construir al braç nord del transsepte un portal gòtic per substituir el primitiu del mur de ponent. Les contínues reformes s'allarguen fins al segle XVIII i transformen totalment l'aspecte de l'església: obertura de capelles laterals en el gruix dels murs de la nau, decoració classicista de columnes adossades i arcs torals, disposició d'un cor als peus de l'església, construcció de noves cobertes, volta i un cimbori.

La comunitat vivia a les dependències situades a migdia de l'església, organitzades al voltant d'un petit claustre de quatre arcs per costat, recolzats sobre massissos pilars quadrats.

Del conjunt, en resten grans quantitats de murs perforats per portes i finestres a diferents alçàries, no sempre coincidents, fruit de les diverses etapes constructives i les utilitzacions dels espais. En aquest sector podem trobar des de les parts més antigues de l'edifici amb murs d'opus spicatum (s. X-XI), fins a les últimes reformes del segle XIX.

Aquest monestir és un museu de diferents èpoques: pre-romànic (restes absidiola), romànic llombard (nau central, s. XI-XII), gòtic (creuer nord i porta, 1397), clàssic-barroc (columnes de tosca i capitells de guix, s. XVI-XVIII).

El 1816 encara hi consta la comunitat formada pel rector, dos vicaris i cinc beneficiats.

El 1889 el rector és obligat a anar a viure a la Pobla.

 Actualment, el dia de Sant Isidre es realitza una missa al monestir amb benedicció de panets que després es reparteixen a tots els assistents.

HORARIS

Si voleu visitar aquest conjunt arquitectònic poseu-vos en contacte amb l'oficina de turisme de la Pobla de Lillet.

Oficina de Turisme

Nota sobre la intervenció

El monestir de Santa Maria de la Pobla de Lillet ha sofert un procés de degradació molt intens al llarg del segle XX. Durant la Guerra Civil (1936-1939) va patir un incendi que el va destruir en bona part. Una restauració començada els anys setanta va ser infructuosa i el monestir va restar en ruïnes. Les teulades de les dependències claustrals i del cimbori havien desaparegut i les de la nau estaven molt degradades. Les pluges, les nevades i la vegetació deterioraven ràpidament les restes del monestir.

Atesa la gravetat de la situació, el Servei del Patrimoni Arquitectònic va encarregar un projecte de restauració a l'arquitecte Lluís M. Vidal i Arderiu. Es va constatar que el conjunt tenia els valors històrics, culturals i artístics necessaris per ser conservat i posat en valor, però que el seu estat de ruïna no oferia les condicions necessàries per a una immediata reutilització. Així, la intervenció s'ha plantejat en dos nivells: primer, restauració de l'església i consolidació eficaç i urgent de les ruïnes de les dependències claustrals per assegurar-ne la conservació; segon, fer viable la visita del conjunt, la seva utilització com a monument.

S'han refet les cobertes de l'església, s'ha construït un sistema complert de desguàs a tot el monestir, s'han restaurat els pocs paviments existents i allà on havien desaparegut se n'ha col·locat un de nou fet amb pedra. Pel que fa als murs s'han rejuntat, se n'han cosit les esquerdes i se n'han reforçat els coronaments per evitar-ne la degradació. A l'entorn, s'ha restaurat el pou de gel proper al monestir.

Per fer possible la visita de les ruïnes, i atesa la importància i l'interès de les parts altes (fins a dos pisos d'alçària) s'ha muntat una estructura metàl·lica que permet, amb la seguretat i la comoditat necessària, un recorregut per aquest sector que, tot travessant les portes i els balcons originals dels murs, ofereix les panoràmiques més entenedores de les ruïnes.

Última actualització 13.02.2015 | 01:04