EMPLAÇAMENT
L'ermita de la Verge de Falgars és situada a la serra del mateix nom, a 1.288 metres d'altitud. L'horitzó és immens i espectacular: a tramuntana, la gran serralada formada pel Cadí i el Moixeró; a llevant, Montgrony, el Puigmal i els Rasos de Tubau; a migjorn, els boscos del Catllaràs, i a ponent, el Pedraforca, els Rasos de Peguera i Ensija. S'hi pot arribar per carretera asfaltada i dista de la Pobla de Lillet set quilòmetres.

ORIGEN
Fou construït en un lloc anomenat Falgars (lloc de moltes falgueres). La primitiva ermita seria d'estil romànic, car en la porta hi ha la dada de 1049. El 30 de març de 1120, els seus propietaris, Ramon i Eliardis, donaren aquesta església i l'alou amb tots els seus drets, que existien per la Cerdanya, Conflent i Berguedà, al Monestir de Sant Llorenç amb la condició que fos cuidada. Des de l'any 1255 consten diverses donacions de Galceran de Pinós, del cavaller P. De Bach. Des del 1288 se la veu dependent de la parròquia de Sant Cristòfor de Vallfogona. El 19 de març de 1646 es posà la primera pedra de l'actual església, sobre la porta es conserva la pedra clau amb data de l'església primitiva, de la qual encara existeixen restes de parets. El 1721 Antoni de Marimon, procurador de Fèlix de Marimon, Marquès de Cerdanyola, donà als administradors de Falgars els horts i uns terrenys al voltant de la capella per reomplir l'hostatgeria.

Dins la cisterna s'ha trobat una inscripció del maig del 1561. El 1739 es construí l'altar major, d'estil barroc, els dos altars laterals dedicats als Sants Metges i el del Sant Crist. El 1952-56, el retaule de marbre actual. El 1824 fou pintat el cambril tal com es conserva avui en dia.

LA IMATGE
És una imatge de principis del gòtic esculpida en alabastre. La primitiva imatge desapareix arran d'alguna guerra. La tradició explica com un bou i un pastor de Saus troben una imatge de la Mare de Déu enmig d'unes falgueres. Segurament la va amagar algun fugitiu de les guerres que assetjaven els pobles més grans i que obligaren als seus habitants a buscar recés a les muntanyes pirinenques

LA COVA
A mitja obaga de Falgars hi ha restaurada la cova i el lloc on es trobà la Verge primitiva que fou portada al Monestir de la Pobla de Lillet fins que li fou edificada una capella en el lloc actual. La Verge es mostra donant el pit al seu fill.

ELS GOIGS
Són molt bonics i airosos en la seva melodia i es consideren molt del típic dels goigs més antics. Ens van explicant la història de la troballa de la Verge, la salvació miraculosa d'un oncle i nebot en el riu Llobregat per la invocació de la Verge.

FESTES I TRADICIONS
Durant els segles d'existència, el Santuari de Falgars ha estat sempre un lloc de pelegrinatge, no solament per als poblatans i els veïns dels entorns de la comarca, sinó per a la gent vinguda de terres llunyanes. Els poblatans per a qualsevol motiu o esdeveniment (casaments, onomàstiques o per fer-hi una simple costellada), s'arriben al Santuari.