L'església parroquial ha sofert moltes transformacions, abans d'arribar a l'església d'avui. En el segle passat estava dedicada a l'advocació de l'Assumpció de la Verge, prova n'és que encara corona l'altar major una imatge representant aquesta advocació.
Antigament se celebrava la Festa Major, per honrar el patrocini de la Verge, el 15 d'agost; però posteriorment fou traslladada al primer diumenge d'octubre (festa o voltants de la Verge del Roser). La motivació d'aquest trasllat, segons ens indiquen, fou perquè les feines de l'agricultura es trobaven en ple apogeu i els graners i els rebosts estaven buits.
L'església està decorada amb colors vius i imatges valuoses. De tot el conjunt destaca l'altar major, envoltat de columnes jòniques, en els seus capitells s'hi assenta la base d'un semiabsis que aguanta la imatge de l'Assumpció de la Verge. Presidint aquest altar, i en dues columnes del fons, hi ha el Crist en Majestat del monestir.
Antigament se celebrava la Festa Major, per honrar el patrocini de la Verge, el 15 d'agost; però posteriorment fou traslladada al primer diumenge d'octubre (festa o voltants de la Verge del Roser). La motivació d'aquest trasllat, segons ens indiquen, fou perquè les feines de l'agricultura es trobaven en ple apogeu i els graners i els rebosts estaven buits.
L'església està decorada amb colors vius i imatges valuoses. De tot el conjunt destaca l'altar major, envoltat de columnes jòniques, en els seus capitells s'hi assenta la base d'un semiabsis que aguanta la imatge de l'Assumpció de la Verge. Presidint aquest altar, i en dues columnes del fons, hi ha el Crist en Majestat del monestir.
Crist en majestatÉs una gran talla de fusta policromada, gairebé de mida natural (145 x 131 cm) que data del segle XII i que ha sofert moltes restauracions.
La primera de les reformes realitzades, segle XVIII, va modificar el Crist triomfant en un Crist sofrent: es va variar la inclinació dels braços, que eren rectes, i també la posició del cap, que era enlairat; ambdós passaren a una posició caiguda.
La segona transformació es va produir entre els segles XIX i XX. En aquesta reforma es féu retornar el cap enlairant-lo, com en la posició original, però no així els braços.
La primera de les reformes realitzades, segle XVIII, va modificar el Crist triomfant en un Crist sofrent: es va variar la inclinació dels braços, que eren rectes, i també la posició del cap, que era enlairat; ambdós passaren a una posició caiguda.
La segona transformació es va produir entre els segles XIX i XX. En aquesta reforma es féu retornar el cap enlairant-lo, com en la posició original, però no així els braços.
Mare de Déu de l'AssumptaL'altar major actual es troba envoltat de columnes jòniques, en els capitells de les quals s'assenta la base d'un semiabsis que fa de coixí a la imatge. La imatge de la Mare de Déu de l'Assumpta és una escultura en fusta policromada, obra de Frederic Marés, que data de l'any 1952.